A classe estem duent a terme un projecte anomenat Contes per a sentir.
Que té un doble propòsit:
- Per una banda, inculcar als alumnes l'amor per la lectura. Que es familiaritzen amb els llibres i puguen adquirir el gust per llegir. Els adults som models per als xiquets i si ells ens veuen gaudir de la lectura, el més probable és que ells, amb el temps, també ho facen.
- Per altra banda, cada conte versa al voltant d'una emoció (solidaritat, gelosia, amor, felicitat...). Pretén, a través de la història fer entendre als xiquets algunes de les emocions bàsiques per poder conèixer-les i gestionar-les de la millor forma possible.
En classe em començat a llegir el primer llibre: En Petaner, un gos de carrer. He anat llegint cada dia un poquet fins que l'hem acabat tot. Als alumnes els ha agradat molt, ja abans de llegir les últimes línies alçaven la mà per a compartir les seues impresions amb la resta de companys i companyes.
Una vegada acabat, els explique l'emoció que tracta el conte, en aquest cas, la solidaritat. Va ser molt graciós perquè al preguntar-los què significava la resposta sempre era "estar sols", "quan una persona està sols està amb solidaritat".
Una vegada els va quedar més o menys clar, tots asseguts en forma de cercle, vam fer una tertúlia. Vam parlar de situacions en les que haviem sigut solidaris o en quines ocasions haviem vist reflectida la solidaritat. Algunes de les intervencions van ser:
- Una vegada quan vaig eixir del Mercadona, hi havia una dona pobra demanant i la meua mare li va donar un tros de pa.
- Una vegada al parc em vaig trobar un pardal ferit i vaig intentar cuidar-lo i alimentar-lo.
També vam recordar el Cross Solidari que vam fer al cole el curs passat i altres anècdotes.
La veritat és que impressiona veure com xiquets i xiquetes tan xicotets poden mantindre converses sobre aquestos temes.
Després vam fer una fitxa sobre el conte. Els alumnes van fer un dibuix i aquestos són els resultats.
Ara ja hem començat el següent conte, titulat Jo sóc el gran. Ja vos contarem al pròxim post de què hem parlat....
